Agenda Cultural

La Seu episcopal d'Ègara constitueix un testimoni excepcional de l’arquitectura i la pintura monumental d’època visigoda.

La creació del bisbat d'Ègara (fundat cap al 450) va marcar l’inici de l'època de major esplendor d'un recinte on s’hi desenvolupà un conjunt episcopal d’una excepcional importància artística per a l’Europa cristiana occidental. Un dels monuments millor conservats de la Hispania visigoda.

La pervivència d’elements artístics, arquitectònics i arqueològics d’aquest període (s.VI-VIII), que es manifesta en l’arquitectura de la catedral de Santa Maria, l’edifici de Sant Miquel i la parròquia de Sant Pere, així com en la decoració pictòrica dels tres absis, fa únic aquest conjunt dins del patrimoni europeu.

La Seu d'Ègara és un monument clau per entendre la transferència de cultures que va tenir lloc entre els segles V-VI: la població de cultura hispanorromana, el poble visigot i l'Imperi Bizantí. Un exemple excepcional, en tant que mostra la fusió d'elements arquitectònics i pictòrics bizantins amb altres llatins en el període de dominació visigoda. Una evidència de la transferència entre cultures que pot aclarir o complementar el coneixement sobre l'art i la cultura d'un època de transició entre el món romà i el medieval.

Aquest article de l'Agenda Cultural ha estat actualitzat l'1 de juliol de 2024, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions posteriors, us recomanem contrastar la informació amb la que apareix publicada al web de La Seu d'Ègara. Podeu fer-ho seguint l'enllaç següent:

• Exposició permanent de La Seu d'Ègara al web de la Seu