«Utilitzant la capacitat creativa inherent a la condició humana, també ho podem entendre com la voluntat de construir el present amb el què tenim. Qui es desferra, deixa anar amb l’esperança d’avançar. Un cant amb veu pròpia quer ve de lluny, que ve d’abans. Un cos que es precipita sense forma cap allò desconegut. Un futur que reneix de les cendres d’un present incòmode».
«Soc l’ocell que desde terra, emprèn el vol per ser desferra».