L’exposició proposa una complexa antropologia política de l’emoció en clau poètica. La mostra reivindica el poder utòpic i emancipador de les emocions enteses com a força capaç de derivar en una transformadora commoció col·lectiva.
D’on ve el sentiment de desmesura que arribem a sentir en determinades situacions inaudites, davant de certs gestos trasbalsadors, de certes imatges fascinants, quan sentim determinats cants esborronadors? No deu ser que la desmesura es manifesta a partir d’una certa potència sobirana, encara que sigui subterrània? I si aquesta potència existeix, no caldria anomenar-la, com ho fan a Andalusia els artistes i els aficionats del cante jondo: el duende? No caldria, efectivament, perquè una profunditat s’expressi, s’encarni i remunti fins a nosaltres, que es manifestés un duende, com un terratrèmol psíquic o una erupció musical d’intensitat?», es pregunta el filòsof i historiador de l’art Georges Didi-Huberman a l’assaig que acompanya aquest projecte expositiu.
Obres de Francisco de Goya, Pablo Picasso, Baruch Spinoza, Friedrich Nietzsche, Tatiana Trouvé, Víctor Erice, Pier Paolo Pasolini, Corinne Mercadier, Juli González, Alberto Giacometti, Harun Farocki, Henric Michaux i Unica Zürn, entre molts d’altres, s’ordenen en forma de constel·lacions de sentit dins d’un ambiciós procés de muntatge dialèctic que dona a l’exposició un esperit d’assaig entès com a espai de joc productiu.
Per a més informació podeu consultar la web de l'exposició "En el aire conmovido..." (CCCB)
Darrera actualització: 03/01/2025