La creació de Joan Miró no s'entendria adequadament sense el gran nombre de dibuixos, esbossos, anotacions i estudis preliminars que va conservar amb el curs dels anys. El caràcter metòdic de Miró troba en el dibuix un instrument ideal, sempre a l'abast, que fa possible retenir idees embrionàries i visualitzar-les.
En alguns casos les obres són transposicions fidels dels dibuixos preparatoris, amb referències a colors, mides, el títol o la tècnica. El suport, però, no és sempre un paper convencional. De vegades, un anunci estimula la ironia o un article de diari aporta un context o una escenografia a figures i signes, tot evocant com d'angoixant o desoladora podria ser la representació. D'altres, és simplement un fragment aprofitat on copsar una fugaç connexió mental.
El suport mai no dissimula allò que és: un bitllet, un full d'una agenda o d'un calendari, el revers d'una carta mecanografiada o la tanca d'un sobre. Llavors la datació a mà de Miró contradiu el dia imprès a la pàgina arrencada de l'agenda, el text mecanografiat que s'hi trasllueix demana ser llegit i el sobre deixa entreveure els plecs.
Més informació a la web: Exposició "Obrir l’arxiu 05. Miró. Suports improvisats."
Darrera actualització 03/01/2025