Joaquina de Angola, de la creadora Aída Bueno Sarduy, recupera la història de Joaquina, una jove esclavitzada a una plantació al Brasil, i de la seva fugida. Una obra sobre les veus arxivades, oblidades i silenciades per la història de l’esclavatge i el colonialisme, que forma part de les activitats vinculades a l’exposició "Amazònies. El futur ancestral".
Aquesta instal·lació audiovisual materialitza l’operació de «desarxiu» d’un fet que la història colonial recull com una fugida. Una nena esclavitzada, d’uns quinze anys, va fugir de la plantació on vivia i el seu amo, després d’un rastreig infructuós, va posar un anunci al diari que oferia una recompensa a qui la trobés. L’arxiu no revela res més relacionat amb aquest fet: senzillament, el col·lecciona com una dada.
La peça és la impugnació d’aquest personatge oblidat, arxivat i silenciat. Desarxivar es converteix així en una operació artística i política que treu la Joaquina de Angola de l’opacitat del document i li enretira les mordasses i lligams perquè pugui explicar la seva pròpia història. L’operació no tan sols qüestiona aquest registre, sinó que també formula preguntes i s’endinsa en els detalls. És una indagació que retorna Joaquina a la vida i la reconeix com a cimarrona, fugitiva de l’esclavatge, recorrent a la memòria ancestral i també a la imaginació, la intuïció i l’espiritualitat.
Des del començament de la colonització al Brasil, entre els pobles originaris i els esclavitzats d'origen africà es van donar aliances i intercanvis d'extraordinària rellevància que també han estat silenciats. La presència d'entitats anomenades caboclos (indígenes) en totes les religions de matriu africana al Brasil és potser la prova més consistent i profunda d'això. Pobles amazònics, pobles indígenes de tot el Brasil i comunitats quilombolas, integrades per persones afrodescendents, han compartit lluites ancestrals per la defensa del territori i contra la colonització i la depredació. La instal·lació confabula en relació amb aquestes possibles complicitats afro-indígenes en el camí cap a la llibertat de Joaquina de Angola.
Aquest article de l'Agenda Cultural ha estat actualitzat el 7 de gener de 2025, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions posteriors, us recomanem contrastar la informació amb la que apareix publicada al web del Centre de Cultura Contemporània. Podeu fer-ho seguint l'enllaç següent: