Agenda Cultural

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art -on formà a Joan Miró o Llorens Artigas- i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

Galí també desenvolupà una fecunda trajectòria artística com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. La seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda. Malgrat els seus mèrits, Galí optà per jugar un rol invisible: desconsiderant-se com a artista, treballant a l’ombra dels seus deixebles i despreocupant-se del seu llegat. Aquesta exposició pretén fer visible aquell que es volia ocult. Vindicar la petjada del qui no va voler deixar rastre. Alhora la mostra explora un capítol dels orígens del Museu, en el context del gran projecte d’ampliació que té com horitzó el centenari de l’Exposició Internacional de 1929.

Galí va ser precisament un dels artistes que més intensament van participar a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Per encàrrec del seu comissari general, Lluís Plandiura, va realitzar diversos cartells promocionals; juntament amb Ramon Sarsanedas va dissenyar el Paravent de la Creació, per al Pavelló del Artistes Reunits, així com el diorama per a la gran exposició El arte en España. La seva obra més notable, però, va ser el gran mural de la cúpula central del Palau Nacional en la qual va representar 35 figures al·legòriques de les Belles Arts, la Ciència, la Religió i la Terra. Per pintar-lo Galí va passar més de mig any pujat sobre una precària bastida a trenta metres d’alçada.

La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a Director General de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museo del Prado fins a la frontera, el 1938, i també ell es veu forçat a emprendre l’exili, que passà durant deu anys a Londres.

• L’exposició es complementa amb la mostra Galí: exili i evasió, que es pot visitar al Museu de l’Exili, MuME, de La Jonquera, entre el 30 de novembre de 2024 i el 3 de juliol de 2025, i que reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística. »

Ubicació: Sales 63 i 64 d’art modern i Sala de la Cúpula

Per a més informació podeu consultar la web de l'exposició "Francesc d’A. Galí. El mestre invisible"