Per brutal o brutalisme, s’entenen diverses tipologies arquitectòniques, inspirades en el racionalisme dels anys vint i trenta, però hipertrofiades per les necessitats de la postguerra i la fascinació pel ciment. Particularment aclaparador i deshumanitzat sembla el brutalisme als països de l'Est, potser per això les construccions s’han convertit en espais de culte. Aquesta estètica absent d'ornaments, monumental, modular i sovint inspirada en fortificacions militars, del castell al búnquer, diversifica el seu ús convertint-se en seu d’edificis públics, en barriades de treballadors o en habitatges de luxe a parts iguals.
Feral és com s’anomenen els animals domèstics que, en ser abandonats, tornen a una naturalesa que els és estranya i hospitalària alhora. Gossos deixats en els marges de la ciutat, colònies de gats, micos a l'Índia adaptats a la urbs com un “nou bosc”... En la nostra accepció, Feral es refereix a paisatges com el de Prypiat (Txernòbil), que han vist la urbs recuperada per la naturalesa, en un paradoxal miratge de ciutat possible.
Aquesta mostra pretén recuperar aquests escenaris, aquests imaginaris a partir del treball de diferents artistes contemporanis.
N'és comissari Andrés Hispano i hi ha col·laborat Íngrid Guardiola.
Artistes que hi participen: Marcel·lí Antúnez, Marta Bisbal, Albert Coma, ISSA (Island School of Social Autonomy), Laura Lio, Dani Montlleó i Txema Salvans