Agenda Cultural

Manuel Cano de Castro és un dels artistes més enigmàtics del noucentisme. Nascut a Costa Rica el 1891 i format en Barcelona, va formar part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola on va conèixer a Josep de Togores. Cano va iniciar els estudis d'arquitectura que abandonaria posteriorment per a formar-se com artista en l'Acadèmia Galí, juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, amb els quals va estudiar al carrer de l'Argentería. Cano també es va relacionar amb Josep Mompou i amb diversos visitants i membres de la colònia de Cerdanyola com ara Pilar de Zubiaurre, Ismael Smith i Josep Maria Roviralta.

En 1914 va irrompre en l'escena artística barcelonina amb el reportatge Els fresos de Manuel Cano, de Feliu Elies, sobre els murals que havia realitzat en el seu estudi sota la influència de Torres-García. Seguidament, participaria en la Revista de la Escola de Decoració de l'artista uruguaià que inclou dins dels “qui caminen amb nosaltres, per un mateix ideal de restauració”. L'any 1918 va exposar a les Galeries Laietanas i el 1920, en les Galeries Dalmau. Durant aquests anys alternaria les exposicions a Barcelona, Paris i Nova York amb estades a Cerdanyola, Caldetes, Mallorca i Itàlia. L'estil primitiu, geomètric i matèric dels murals va anar donant pas progressivament a obres més subtils en les quals la influència de Picasso, Mattise i Derain s'alternava amb la de Cézanne i Sunyer en un camí de doble via entre l'avantguarda i la contenció noucentista, a mesura que se centrava en el dibuix i la línia es tornava més esquemàtica i prima. Mentre que Cano passava de la rotunditat de la geometria a la línia desdibuixada, la crítica començaria a ser-li menys favorable.

En els anys vint i trenta es va instal·lar definitivament a Paris, on s'integraria en la vida cultural i artística de la capital. Allà es va relacionar amb cercles avantguardistes i, inclús, arribarà a fer d'actor amb la companyia Groupe Octobre, alhora que desenvolupava la seva afecció per l'ocultisme i les arts de l'endevinació. De fet, va tenir una relació d'amistat amb Antonin Artaud, a qui ensenyaria a llegir les cartes del tarot. L'any 1932 es va casar amb la model M. Therèse Maure (Treize) i aparegué bastant sovint en les publicacions de l'època relacionat amb cercles surrealistes i dadaistes amb artistes com Calder, André Breton o Man Ray. En aquests anys també va ser retratat, pel fotògraf Émile Savitry, amb el seu bombí característic. Cano va mantenir també una estreta amistat amb Pere Daura. Amb l'ocupació nazi, Cano va ser detingut al Camp d'Internament Compiègne-Royallieu per la seva ideologia política i perquè Costa Rica havia declarat la guerra a Alemanya. Fou bescanviat com a presoner de guerra al maig de 1944.

Cano va ser repatriat a Costa Rica fent escala a Nova York. Al seu país natal va plasmar les imatges de la vida al camp de presoners a través d'una sèrie d'aiguaforts, que serien exposats l'any 1945. Cano de Castro va ser un dels responsables de la renovació artística moderna i va treballar el gravat de temàtica popular i religiosa. Manuel Cano va morir a París el 1959.

Amb els anys el record de Manuel Cano s'aniria esborrant, els murals i les teles que el van situar en el punt d'atenció del Noucentisme van desaparèixer i, fins al moment, no s'han pogut localitzar.

Activitats a l'entorn de la mostra:

• Cano i les músiques del seu món. Recorregut amb maridatge musical i històric a càrrec de Queralt Morral i Bisbal. Diumenge 16 de març a les 12h.
• Ocultisme i avantguarda. Taula rodona (data a concretar).
• Música de cambra (consultar programació).

• VISITES COMENTADES:

  - 15 de desembre (12h).

  - 19 de gener (12h).

  - 16 de març (12h).

  - 20 d'abril (12h).

Més informació a la web: Exposició "Manuel Cano de Castro. Un noucentista oblidat"