Un espai que vol ser llar és habitat per una jove amb cor d’infant que no vol consumir-se entre les parets de la fàbrica tèxtil on treballa. També és habitat per un gos, potser imaginari, potser no i per la presència d’algú que potser sempre hi ha estat. La Judit es planteja si altres realitats són possibles en una vida que no la deixa sentir-se lliure. Podrà generar una transformació radical en la seva vida? Podrà canviar el sistema que la fa girar?
Calla, Judit, calla és un diàleg, un enfrontament entre la paraula i la música que l’acompanya, l’acarona, l’alça, l’empeny i la pertorba.