Quan mirem el cel i ens quedem meravellats pel centelleig de les estrelles, admirant com dansa en harmonia l’inexplicable desordre còsmic, i especulem amb l’inconegut: si hi ha vida en altres galàxies, o com pot ser que l’univers no tingui límits i encara estigui en expansió... som com aquells jubilats que, ara que tenen temps, l’ocupen observant una obra a mig fer, en ple procés de creació. I mentre especulen sobre el seu resultat, contemplen i escolten el soroll de l’entropia, i com de forma imperceptible tot es transforma.
Tanmateix, si hi ha vida extraterrestre... Si hi ha algú que de lluny s’ha molestat a mirar cap aquí, i s’ha pres el temps de contemplar el nostre procés d’evolució... Si més enllà hi ha una intel·ligència superior que s’ha permès especular sobre el sentit de la nostra existència... de la nostra missió (què diantres hi fem, aquí)... tal vegada els deu pertorbar veure com invertim tant d’esforç per construir el que sembla ser la nostra pròpia tomba.
Fitxa artística
Autoria: HOTEL col·lectiu escènic
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol
Intèrprets: Laia Duran, Rober Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal