L’exposició es configura com una indagació estètica i conceptual que explora, a través del vídeoart, la dualitat entre la imatge i la realitat, la superficialitat i la càrrega simbòlica de les problemàtiques contemporànies.
Està formada per vint peces visuals, cadascuna protagonitzada per una entitat femenina generada per intel·ligència artificial. La mostra dissecciona la hipocresia social i la inacció davant dels conflictes globals a través d’una construcció visual on l’ornament esdevé l’al·legoria del pes que la humanitat evita.