El desenvolupament econòmic que va experimentar Espanya durant la dècada dels 60 va provocar una profunda transformació social i el ressorgiment de l’oposició a un règim que, malgrat que procurava transmetre una imatge d’estabilitat, començava a patir una creixent contestació social.
Els moviments sindicals i la lluita obrera prenien cada vegada més força, els canvis que es produïen a Europa influïen en les generacions sorgides de la nova classe mitjana, el moviment estudiantil tenia el suport de les organitzacions clandestines d’esquerra i sectors de l’Església es començaven a desmarcar del nacionalcatolicisme que donava suport a la dictadura.
El catalanisme experimentava una forta revifada, tant en el camp polític com cultural i la lluita antifranquista a casa nostra es situava a l’avantguarda de l’Estat pel seu abast, acceptació i caràcter plural. L’expressió d’aquesta realitat va culminar amb la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 1971.
En aquest context de mobilitzacions socials i accions de lluita antifranquista, el règim va intensificar la repressió per controlar una oposició creixent i cada cop més ben organitzada. Va ser la mort del mateix Franco, el 20 de novembre del 1975, la que va tancar un dels períodes mes obscurs de la història del país.
Darrera actualització: 03/04/2025