L'exposició revisa l'obra d'Emili Donato, que des de la seva arribada a l'illa d'Eivissa el 1959, en l'inici de la construcció de cases i apartament, no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya.
Ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hofper substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.