El clam del buit és un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suïcidar-se des de la teulada del seu edifici.
Tots dos es planten cara des del sisè pis dels respectius apartaments parisencs, separats pel carrer i pel buit. És el migdia i fa un sol espatarrant. No s’ho esperava, evidentment, encara que la dona sembli esperar l’inesperat des de fa anys. I és en aquest instant suspès, a la vora del precipici urbà, que ha de crear un vincle per calmar l’home i aturar-lo mentre els bombers no arribin.
De bon principi li parla maldestrament però de mica en mica, a mida que el seu discurs avança, alguna cosa misteriosa sembla calmar l’home i immobilitzar-lo. És gràcies a l’Altre que potser podrà trobar un camí cap a ella mateixa fins ara impensable. És també gràcies a l’Altre que tindrà la possibilitat de reparar un moment oblidat del seu passat que, encarnat sobtadament per aquest home al límit de la desesperació, sorgeix de nou com un present. Una nova esperança per a tots dos.
Fitxa artística
Text i direcció: Marc Garcia Coté
Interpretació: Mercè Managuerra
Idioma
Català
Més informació
Dimecres 14 de maig: Col·loqui postfunció "La gènesi poètica de l'obra El clam del buit" amb Albert Arribas, director escènic, dramaturg i traductor teatral
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació, analitzar el trànsit del web i personalitzar el contingut que es mostra. Pots acceptar-les, rebutjar-les totes o configurar-les.
AnalíticaRecullen informació anònima sobre l'ús del web, les pàgines que visites, els elements amb els quals interactues i com has arribat al web. Aquesta informació es fa servir per analitzar el comportament dels usuaris al web i millorar-ne l'experiència.