Agenda Cultural

Michel Foucalt, al segle XX, empra el terme biopolítica per anomenar l’exercici del poder sobre la vida tant d’individus com de societats. Un segle més tard, el pensador camerunès Achille Mbembe utilitza el terme necropolítica per explicar quines estrategies utilitza el neocapitalisme global i d’arrel colonial per exercir el seu poder.  Aquestes es basen sovint en la massacre de civils, l’esclavatge o l’extractivisme dels recursos naturals i humans, especialment de les persones excloses pel mateix sistema. En definitiva, la necropolítica explica i assenyala les condicions de “deixar viure” i “fer morir” que operen en el context contemporani.

Al segle XX l’horror de l’Holocaust va provocar en l’art, la fotografia i el cinema una crisi de representació. De la mateixa manera que aquest horror obligava a revisar la relació de les imatges amb la historia i el seu paper en la memòria col·lectiva, en l’actual context necropolític, artistes, fotògrafs i cineastes també examinen com les imatges tenen el compromís d’explicar els fets alhora que busquen mantenir una mirada crítica sobre els mateixos, involucrar el públic i crear consciència.

L’artista Alfredo Jaar afirmava fa uns anys que el món de la cultura és l’últim lloc on encara s’és lliure per somiar amb un món millor. Els treballs que conté aquesta mostra són, per a la curadora de la mostra Mercè Alsina, un testimoni del compromís de l’art amb la història, no només per narrar-la, sinó per canviar-la.

La mostra inclou el documental experimental Insurgent Flows. Trans*Decolonial and Black Marxist Futures, de Marina Gržinić i Tjaša Kancler, així com els treballs Virus (2020), d’Antoine d’Agata; Mar de luto (2023), d’Anna Surinyach, Our Bodies Have Turned to Gold (2018), de Kristiina Koskentola; Affannosa lotta per strappare alla morte (2021), d’Alán Carrasco i One in three women (2021), de Nieves Mingueza.  

Comissariada per: Mercè Alsina

Amb la participació de: Alán Carrasco, Antoine d’Agata, Anna Surinyach, Kristiina Koskentola, Nieves Mingueza, Marina Gržinić i Tjaša Kancler

Per a més informació podeu consultar el web de l'exposició "Sense sortida"

Darrera actualització: 23/04/2025