En un món hiperconnectat, on les imatges i les interaccions digitals semblen substituir les connexions humanes, “Virtual Sadness” explora la tristesa generacional a través de la dansa contemporània i el teatre físic.
L'espectacle proposa un set de rodatge on la realitat i la ficció es confonen, un univers cinematogràfic on les persones es pigmenten segons l'emoció, i la tristesa agafa un to grisós.
“Virtual Sadness“ és una oda a la vulnerabilitat, un recordatori que darrere de cada pantalla hi ha un individu.