Acorarés una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, s'ofereix una visió universal que provoca la reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribant a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que s'ofereix és universal.