Exposició "Picasso · Els 42 estudis sobre paper per al Guernica".
L’any 1937, en plena efervescència política i cultural, el govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Pablo Picasso la creació d’un gran mural per representar Espanya al pavelló de l’Exposició Internacional de París, dedicada a les arts i les tècniques de la vida moderna.
Tot i això, a només dos mesos de la inauguració, Picasso es trobava bloquejat, tant a nivell personal com creatiu, i encara no havia començat l’obra. El 26 d’abril d’aquell any, el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de les forces aèries alemanyes i italianes, aliades del bàndol franquista, va commocionar el món. Des de París, l’artista va conèixer la tragèdia a través de la premsa francesa, i aquest esdeveniment es convertí en el detonant que li va permetre donar forma definitiva a la seva obra.
En poc més de sis setmanes, Picasso va elaborar prop de quaranta esbossos i va fer múltiples modificacions sobre el llenç principal. Aquests dibuixos preparatoris, fets amb tècniques diverses com llapis, carbonet, guaix i oli, recullen les figures i símbols que estructuren el quadre: el toro, el cavall, la mare amb el fill mort, la dona plorant, la mà amb l’espasa trencada... Imatges que, tot i sorgir de la seva iconografia personal —com el minotaure o els cavalls de les curses de braus—, transcendeixen el moment històric per convertir-se en metàfores universals del dolor i la destrucció.
Aquests esbossos ens permeten seguir el procés creatiu d’una de les obres més emblemàtiques del segle XX: el Guernica, una denúncia poderosa i atemporal contra la violència i la vulnerabilitat de la població civil en qualsevol conflicte.
Darrera actualització:07/05/2025