Trémer fins que arribi la tempesta, un projecte de Genís de Diego que sorgeix com un exercici d’experimentació pictòrica orientat a explorar el cantó més pulsional de la seva personalitat.
L’espurna d’aquest nou estat creatiu s’encén durant un viatge al Brasil, on l’artista comença a sentir un tremolor constant al cos que li dificulta l’acció de dibuixar. Aquesta alteració física, directament vinculada a un estat emocional, marca l’inici d’un procés de recerca al voltant de la connexió entre el cos i l’acte artístic, amb la voluntat de dissoldre les fronteres entre ambdós àmbits.