La fascinació de Nu Díaz pels materials naturals l'ha portat a aprofitar el seu confinament en el Mediterrani per a establir una profunda relació amb les pedres, realitzant un procés de recerca artística, sorgit de la seva passió pel material geològic.
Aquest fet ha inspirat el corpus de la seva última obra i suposa un gir important en la seva pràctica, portant-la de les dues dimensions a l'espai en format d'instal·lacions escultòriques.
Pedres, contemplades des de la puresa de les formes naturals, fins a ser transformades i imaginades en una al·legoria on tot té un sentit expressat pels diferents llenguatges artístics emprats.