Ambosta investiga la relació entre la precisió, el canvi climàtic i els sistemes en equilibri fràgil, explorant la idea de suspensió temporal i la presència del buit com a elements estructurals de la realitat.
En català, ambosta fa referència a la quantitat que cap dins les dues mans juntes, un límit físic que defineix la mesura del que pot ser contingut i el que inevitablement es perd. Aquesta noció connecta amb la tensió entre control i incertesa, entre la cartografia exacta i l’error intencionat.
L’exposició també planteja una nova relació entre artista i comissari, on la intel·ligència artificial actua com una eina conceptual i de recerca