Lîla escenifica el conflicte de pertànyer a un sistema que condiciona els temps, els formats i els llenguatges de creació sense abandonar la pròpia essència. L’obra transita entre el naixement i la mort simbòlica, la dependència i la sobirania, tot abordant la recerca identitària en un context que impulsa a crear des de la mancança i no des del que ja som.
A través de la improvisació i la composició coreogràfica, investiga la relació entre tècnica i expressió, entenent el cos com un espai de múltiples veus i capes identitàries, en tensió entre el que som i el que s’espera de nosaltres.