Duet per a carrer i espais no convencionals que fusiona dansa, teatre físic i pinzellades de clown. L’imaginari s’inspira en la música i l’estètica dels anys seixanta i setanta, amb tocs d’humor que alleugereixen la duresa del tema que aborda.
La història utilitza les crispetes com a fil conductor per parlar d’odi, aprenentatge i amor propi, des de tocar fons fins a reconstruir-se i celebrar-se sota tones de confeti.
Peça que connecta des del primer moment amb tot tipus d’espectadors.