The Beauty of It s’inspira en els documentals divulgatius dels anys 50 i es basa en les teories de Carl Jung sobre la dualitat entre la ment conscient i l’inconscient. En aquesta proposta escènica s’exposa la fragilitat de l’home, així com una reflexió sobre l’autenticitat de les accions o dels personatges creats per un mateix.
The Beauty of It utilitza els enregistraments de l’entrevista al Dr. Jung el 1957 com a narrador extern per submergir-nos en un estat reflexiu on l’intèrpret és objecte d’estudi, però també és un mirall de nosaltres mateixos.