Agenda Cultural

El Museu del Càntir d’Argentona presenta una exposició de l’artista Didier Lourenço, amb les seves litografies intimistes i imaginatives basades en l'ésser humà i les seves emocions, on destaquen les textures i els colors.

Lourenço no explica històries, encomana estats d’esperit. Les seves ubiqües protagonistes, de vegades acomodades en un sofà, d’altres en bicicleta, revelen plenitud. La plenitud quotidiana de qui habita el present, l’aquí i l’ara. Davant seu, no cal que ens preguntem qui és aquesta noia que ens torna la mirada, lliure de preocupacions; sabem que som nosaltres mateixos per dins. El rostre de la noia, així com molts dels elements que es repeteixen en les obres de Lourenço, són el resultat d’una lenta destil·lació.

El rostre de la “noia de Lourenço” és fill del cubisme sintètic de Picasso, el seu tractament del color conté la joie de vivre i la filosofia d’un Matisse filtrat per David Hockney. El seu extraordinari sentit de la composició –figures lleugerament desplaçades a la dreta– és hereu del suprematisme de Malèvitx, la relació felina abeurà en Balthus, i la profunditat de camp és hereva de Cézanne, el primer pintor que va renunciar als artificis de la perspectiva per adaptar-se a la bidimensionalitat de la tela.

Podríem seguir enumerant l’ADN plàstic d’un artista que, com tots els artistes, no ha aparegut per generació espontània. El més interessant, però, són els elements que el fan tan particular i, alhora, universal.

Més informació de l'exposició al web del museu.