La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla són dues característiques presents en tota l’obra de Teresa Solar (Madrid, 1985). El seu treball parteix d’una recerca constant de múltiples conceptes presentats com a enormes instal·lacions escultòriques que, aquests últims anys, s’han anat complexitzant a través de formes relacionades amb la resistència, el buit, el cos o l’estructura òssia. Si en un primer moment l’artista partia del dibuix i el vídeo com a eines fonamentals de treball, amb el temps, la seva producció s’ha centrat en la pràctica de l’escultura i els nous materials. Amb ells, ha anat articulant un desplegament de formes que reprenen elements emparentats amb el món orgànic i condueixen a una constel·lació de metàfores relacionades amb els fluxos de corrents, els buits i la connectivitat entre orificis i cavitats.»
Aquest article de l'Agenda Cultural ha estat actualitzat el 19 d'abril de 2024, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions posteriors, us recomanem contrastar la informació amb la que apareix publicada al web del Museu d'Art Contemporani (MACBA). Podeu fer-ho seguint l'enllaç següent: