Aquestes paraules no són meves, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Sintetitzen els meus sentiments i l’exigència de no cessar en l’exercici d’acompanyar els artistes, de tenir cura de l’art. En les obres resideix un sentiment de llibertat fonamental per a una societat justa; en els fets hi habita una mena d’amor crucial per poder abraçar el món amb tota la seva duresa.L'exposició "Ara mateix: tot està per fer i tot és possible" és una petitíssima part d’un tresor —la comunitat artística que ens envolta— i espero que serveixi per alimentar el desig d’estar junts, de sentir, d’escoltar, de veure el món amb ells.