Agenda Cultural

Esteve Plantada (Granollers, 1979) ha anat construint una obra poètica sòlida sense fer gaire soroll i amb el convenciment que cal deixar sedimentar les paraules sense pressa. Després de l’extraordinari Fosca límit (2015), ha publicat Big Bang Llàtzer (2016) i Troncal (2020), el seu darrer llibre —una altra petita joia—, i s’ha situat, definitivament, com un dels grans poetes de la seva generació (és del mateix any que Josep Pedrals i Martí Sales, poca broma). Sempre ha compaginat la poesia amb la seva feina de periodista, la qual cosa ha fet que tota la seva poesia estigui travessada per la immediatesa dels fets d’actualitat, a la vegada que una serenor reflexiva ho impregna tot: la seva poesia no caduca, al revés que tota l’actualitat. En aquesta tensió entre present i actualitat, entre resposta ràpida i digestió lenta, Plantada parla de la guerra, de l’amor i d’un eix al voltant del qual hauria de pivotar tot. Els seus recitals pausats i punyents forcen un temps menys accelerat i una mirada més profunda sobre el que podria semblar banal. I el que no sembla banal, de cop, esdevé fútil. Serà ell també qui estreni aquest nou espai del Poesia i +, l’antic escorxador: d’esventrar cossos passaran a crear-ne de nous amb la paraula.