Un alfabet a les fosques exposa diverses estratègies per a una politització del secret. L’objectiu és explorar el potencial que té l'ocultació (l’hermetisme, les tradicions mistèriques, però també les informacions classificades, el rumor) com a via de mediació i organització social, com a pràctica col·laborativa.
Els i les artistes seleccionades prioritzen llenguatges com la performance, les instal·lacions sonores o l’experimentació gràfica per aproximar-se a certs temes que seran principals: cercar vincles entre l’esoterisme i l’activisme; revisar la iconoclàstia, ara dirigida contra la paraula i el llenguatge; o reivindicar el xiuxiueig com a forma de comunicació. Tot mitjançant subtemes que s’expressen en els binomis ocultació / revelació, públic / privat, visió / ceguesa.