Agenda Cultural

Quan parlem d’anècdota en la pintura del segle XIX, ens referim a figures humanes, bestiar o, fins i tot, al fum d’una xemeneia que apareix en un quadre. En l’obra dels pintors de l’Escola d’Olot el paisatge no era autònom, la presència i visió antropocèntrica era dominant. A Joaquim Vayreda li va costar tota una vida poder alliberar-se de l’anècdota i arribar a pintar paisatges sense aquests elements que revelaven la presència humana.

Aquesta exposició proposa desenfocar l’anècdota en aquests quadres on la instrumentalització del paisatge era i és rellevant. Partint de la visió explorada en companyia de l’Observatori del Paisatge (organisme situat al mateix edifici que el Museu de la Garrotxa) es fa una relectura coral centrada en el quadre L’estiu, de Joaquim Vayreda.