L’amenaça de col·lapse ecològic i pèrdua de biodiversitat actual ha derivat, en gran part, de la concepció que la natura és una font d’extracció i no un element del qual som ecodependents. Malgrat l’extensa relació de l’ésser humà amb els animals domesticats, les trobades amb els animals salvatges en la majoria de les societats urbanes són generalment rares o trivials. En aquest context, la figura del caçador no passa desapercebuda: el caçador força la trobada amb l’animal salvatge, n’és un cercador actiu.
La caça és una activitat de lleure i recreativa, a través de la qual s’adquireix control sobre allò que socialment s’ha considerat inferior: el que és natural i salvatge.