Agenda Cultural

S'emmarca en les jornades "1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura", amb què l'ateneu commemorarà en els pròxims mesos el centenari de la inauguració de l'actual seu de l'entitat, situada a l'antic palau dels marquesos de Tamarit del c. Major de Reus.

L'exposició «Obres d'art de principis del segle XX», inclou una vintena d'obres de les tres primeres dècades del segle XX, s'estructura en tres apartats:

MIR I LA SEVA INFLUÈNCIA: el pas de Joaquim Mir per Reus i el Baix Camp, de 1904 a 1913, coincideix amb un dels seus millors moments com a pintor, just després de la coneguda etapa de Mallorca. Durant aquests anys manté una forta relació amb el Centre de Lectura i els pintors reusencs, alguns dels quals reben la influència de la seva obra de traços acolorits i paisatges deliqüescents. Quan Mir torna a instal·lar-se al Baix Camp, els anys 1927 i 1928, el Centre li organitza una exposició individual, la més important celebrada a l'entitat fins aleshores.

NOUCENTISME I MÉS ENLLÀ: el moviment noucentista sorgeix en contraposició als excessos fantàstics del Modernisme i, és en aquest context, on apareix la figura de Joan Rebull, que des de ben jove inicia una relació estreta amb el Centre. Amb només onze anys rep un primer premi de la institució i, sis anys després, el 1916, hi farà la seva primera exposició individual. Poc després, Rebull comença a allunyar-se del Noucentisme per a apropar-se als evolucionistes, però aquest moviment segueix present a Reus a través de les exposicions del Centre i de la publicació Llaç, una interessant revista de caràcter noucentista, tot i que de curta durada.

L'ECLOSIÓ DELS ANYS 20 I 30: a la dècada que va del 1920 al 1930 s'aprecia una efervescència creativa a la província, que troba el seu punt àlgid en la creació del Taller-Escola d'Art de Tarragona el 1934 per part de Joan Rebull i Ignasi Mallol i que conclou amb l'inici de la guerra civil. Un exemple clar de l'activitat artística del moment és l'exposició d'artistes reusencs celebrada el 1926 al Centre de Lectura, on participaren Cèsar Ferrater, Ricard Estivill, Tomàs Bergadà, Constantí Zamora, Antoni Fusté, Rosa Algué i Magda Folch. A partir de llavors, aquest tipus d'exposicions col·lectives es van repetir en diverses ocasions, la importància de les quals es va enfortir en exposicions individuals de grans artistes com Pau Gargallo o Olga Sacharoff.