Una col·lecció es pot entendre com un acte acumulatiu o com la creació d’una narració en el temps.
L’exposició proposa combinar aquests dos aspectes i expandir la col·lecció a la sala d’exposicions mitjançant un conjunt de dades relacionades amb les peces que s’hi representen.
Les dades provenen de diverses fonts: des de les fitxes de catalogació i la bibliografia de la col·lecció fins a entrevistes amb diferents persones que hi han tingut relació. Els dispositius de comunicació es converteixen en espais de fabricació, exhibició i distribució dels continguts, oberts a lectures múltiples i transversals. I la col·lecció apareix com un sistema de relacions interpretatives inesgotables, a través del qual l’espectador té un paper principal.