Agenda Cultural

El passat dimecres 28 d'agost es van commemorar 100 anys del naixement de l'escriptora empordanesa Montserrat Vayreda Trullol (Lladó 1924-Figueres, 2006). Fou una gran escriptora, poeta, articulista, biògrafa i autora d’alguns dels llibres més representatius sobre els paisatges, la geografia i la història de l’Empordà.

Aquesta exposició itinerant, concebuda especialment per a la commemoració, vol oferir una passejada per la trajectòria vital, humana i artística de Montserrat Vayreda. Els sis plafons que la componen mostren una pinzellada de la vida i la veu de l’autora, una veu essencial en el context de la poesia catalana, i el fet que l’exposició sigui itinerant permetrà donar a conèixer l’autora arreu del territori català.

El títol Somio obrir camins entenedors és extret d’un dels versos del poema acròstic Autoretrat, en què l’escriptora s’autodefineix, i cada plafó és com un flaix de vida i, en conjunt, un tast de la seva biografia i de la seva poètica. L’anhel de Vayreda era fer una poesia entenedora, que arribés a tothom, lliure de recargolaments innecessaris i d’artifici gratuït. Així, el fil conductor que ens acompanya al llarg de l’exposició és la seva veu poètica fresca i diàfana.

Montserrat Vayreda va cantar l’esclat vitalista de la seva terra, l’Empordà, “terra de sol i de vent”, i la dels seus avantpassats paterns, la Garrotxa, “terra de fèrtils collites”. Però també les arrels més clàssiques: Empúries, o allò que és inalterable amb el pas del temps, com l’amor, l’amistat, el sentit de la vida amb els seus misteris i les seves certituds.

En els plafons es concentra una visió del país, de la poètica i de les arrels de Montserrat Vayreda amb imatges de llocs emblemàtics en la vida de l’autora: el Noguer, l’Antiga, la Mare de Déu del Mont..., així com dels avantpassats, els amics, els llibres o els reconeixements públics que va rebre. És així com l’exposició ens permetrà recordar —o descobrir per primera vegada— la vida i l’obra de Montserrat Vayreda, tot resseguint la seva poesia sincera i, sobretot, essencial.

N'és comissària la filòloga Anna Maria Velaz Sicart.